Eric López, el nou professor de matemàtiques

a Persones Extraordinàries

La persona més influent del món matemàtic, a escala històrica, és per ell, Descartes

L’Eric López és el professor de matemàtiques de l’INS Neus Català. Té 32 anys i aquest és el seu primer any al centre. Va estudiar a la Universitat Politècnica de Catalunya. Les seves aficions són els jocs de rol, la lectura i els videojocs.

Quan eres petit t’agradaven les matemàtiques?

Molt, sempre van ser la meva assignatura preferida, i la que se’m donava millor. Durant la secundària encara més, amb la introducció de l’àlgebra (la meva part preferida i a la que vaig dedicar la meva recerca).

Quan vas decidir estudiar matemàtiques?

A primer de batxillerat pensava que ho volia fer. La meva família em deien que no ho fes, ja que no tenia gaire sortides professionals. Per això vaig estar a punt d’estudiar Telecomunicacions, però em van convèncer matemàtiques, i va ser una molt bona decisió. Al final, en realitat matemàtiques té moltíssimes sortides professionals, tot i que ja al batxillerat em plantejava acabar de professor. Vaig estar un temps fent recerca però al final em vaig decidir per l’ensenyament.

Fins a quin punt les matemàtiques estan relacionades amb l’ésser humà? 

Alguns filòsofs diran que les matemàtiques són purament un invent humà. Jo no hi estic d’acord al 100%, però és cert que les hem adaptat al nostre món. Tot a la nostra cultura són matemàtiques. Totes les ciències, especialment les més complexes, es fan al final a base d’estadística i matemàtiques. Fins i tot, amb l’avançament de la intel·ligència artificial, coses tradicionalment més allunyades com la pintura o la poesia estan subjectes a l’anàlisi estadística.

Les matemàtiques ens permeten estudiar el món. Perquè tot el món segueix lleis matemàtiques. No hi ha cap motiu pel qual això sigui així. El món podria no tenir cap lògica, no seguir cap llei. Però en té, i per tant és bàsic estudiar-la. 

Què és el que t’agrada més de les matemàtiques? 

La meva part preferida sempre ha estat l’àlgebra i les coses més abstractes. M’agrada molt veure com amb un mateix sistema podem modelitzar problemes molt diversos. Unes equacions poden servir per fer càlculs de moviment d’un cotxe, o de diners en economia, o de quantitat de peixos en un riu. I tot són les mateixes equacions i es fan igual. M’agrada com, entenent un sol sistema (matemàtic), podem entendre molts problemes diferents. Així que jo em vull concentrar en el sistema matemàtic, no en els problemes aplicats. 

Per tu, quina creus que és la persona més influent en el món matemàtic? Per què?

Depèn de si parlem d’avui dia, o al llarg de la història. Com a matemàtics actuals, segurament diria Terence Tao (Medalla Fields l’any 2006). Avui dia, la majoria de matemàtics (o de científics) estan molt especialitzats en una branca concreta, i ell en canvi ha fet moltes contribucions diferents i molt bones a moltes branques. Un cop vaig sentir un matemàtic afirmar que una cosa era certa només perquè ho havia llegit al blog del Terry Tao.

Si parlem en l’àmbit històric, en canvi, segurament diria Descartes. No tant per la seva habilitat matemàtica (que era molta, però podríem trobar molts altres grans matemàtics), si no per la influència que va tenir en definir com serien les matemàtiques a partir de llavors. Els eixos de coordenades, l’ús de x, y, z com a variables o de posar equacions a certes figures són contribucions seves que encara fem servir i aprenem avui dia.

Per què és necessari tenir coneixements matemàtics a la vida quotidiana? Creus que ens fa la vida més fàcil?

Molt. I coneixements matemàtics no vol dir només habilitat de càlcul, que sovint es confonen. Però instints matemàtics. Pensar en els nombres en una oferta, o quan estàs a punt de jugar a un joc, i pensar en les proporcions, en les probabilitats… Pot ajudar-te molt a prendre decisions, a entendre coses que passen, o també a que no et prenguin el pèl amb les ofertes, tant al supermercat com al banc. No es tracta tant de saber moltes matemàtiques, com de saber on hi ha les que saps al teu voltant.

Quin llibre aconsellaries a qualsevol persona que vulgui estudiar matemàtiques? 

A mi de petit em va marcar moltíssim El dimoni dels nombres, de Hans Magnus Enzensberger. És un llibre que te’l podries llegir a qualsevol edat i sempre aprendries coses. I que t’acosta molt més a com són les matemàtiques de debò, i les coses boniques que hi podem trobar només pensant-hi una miqueta.

Les matemàtiques és una assignatura difícil. Quin aspecte d’aquesta li costa més assimilar als alumnes de secundària?

Crec que, precisament, el que costa és l’abstracció que dèiem abans. Si parlem de sumar pomes, cadires o diners, molta gent entén els problemes. Però quan són conceptes abstractes, nombres o lletres que en un problema poden ser cadires, i en un altre diners, però quan el fem som només això, nombres, a molta gent li costa seguir el fil. Però precisament, per a mi, aquí està la part bonica de les matemàtiques. Que estem resolent un problema on és irrellevant si parlem de cadires o de diners, el sabem resoldre. I després ja mirarem per què ho fem servir.

Et sents còmode a l’INS Neus Català?

Molt. Fa molt poquet que hi he arribat i encara m’hi estic acostumant, però hi he trobat un ambient de treball que m’agrada molt, tant amb els companys com amb els alumnes. Crec que encara he d’adaptar el meu mètode de fer classe, però estic molt content d’haver vingut.

Per què vares decidir venir a aquest institut a ensenyar?

El cert és que no va ser del tot decisió meva. Van sortir places i em van assignar aquí. Al meu antic institut em van oferir demanar una comissió de serveis per a quedar-me. Per casualitat, coneixia una professora del Neus Català, que em va contactar i vam poder parlar, i em va explicar moltes coses sobre com funcionava l’institut, fet que em va convèncer de venir. I va ser una molt bona decisió.

Quina metodologia utilitzes per arribar als alumnes i que tinguin un aprenentatge òptim?

Crec que sovint en matemàtiques es donen massa voltes a l’habilitat de càlcul, a fer exercicis molt feixucs. Intento fugir d’això. Si els càlculs són massa complicats, sovint val més la pena fer-los a ordinador. El que és important són les idees que hi ha al darrere. És entendre què li has de preguntar a l’ordinador. Intento centrar-me més en això.

Una altra cosa que intento fer és buscar jocs que estiguin relacionats amb els continguts. En aquest sentit he participat en el Grup SET de l’ABEAM, que és un grup de professors de matemàtiques que ens dediquem a buscar jocs de taula que tinguin relació amb el temari, per a portar-los a classe.

Creus que les matemàtiques són divertides? Utilitzes les TIC (Tecnologia de la informació i la comunicació) a les teves classes?

Crec que són molt divertides, sobretot els problemes més estranys. Aquells que són més de pensar, i menys mecànics, i et sorprenen amb una resolució inesperada. Problemes de l’estil del Cangur i proves similars. Proveu-los!

Sobre les TIC, ho intento bastant. Tant a en l’àmbit de gestió de classe (Classroom, calendar) com amb programes per fer directament els problemes. També amb jocs com programes per a fer problemes de matemàtiques.

Ens pots explicar alguna anècdota divertida sobre l’aprenentatge de les matemàtiques?

La professora Stella Baruk va fer un cop un estudi en què anava per diversos instituts plantejant el següent problema: “Un vaixell porta 26 ovelles i 10 cabres. Quina edat té el capità?”.

La majoria d’alumnes van respondre 36, sumant els nombres. Molt pocs van respondre la veritat: no hi ha dades per dir-ho, ja que l’edat no té res a veure amb la càrrega del vaixell. Què passava aquí? Que sovint els alumnes estan acostumats a operar els nombres que apareixen a l’enunciat sense ni llegir-se’l. I això, entre altres motius, és perquè sovint això funcionava en tots els problemes que feien a la primària.

Sempre penso que algun dia posaré aquest problema a classe, a veure què passa.

Foto feta per: Max Suriol i Fran Garcia

Escrit per: Max Suriol, Fran García i Javier Jama

Hola sóc el Max Suriol de l’institut Neus Català i tinc 13 anys i vaig a segon de la ESO. M’agrada jugar a bàsquet, jugar a la play i mirar la tele. De gran m’agradaria ser pilot d'avió i viatjar per tot al mon. Instagram: @maxsuriol Gmail Institut:: max.suriol18@inscornella.cat Gmail Personal: maxsuriolrodri@gmail.com