Relfexionem sibre “The world ends with you”

a Opinem

El joc que va canviar la manera de veure el món

 “Aparteu-vos, no m’agrada la gent, tinc les meves opinions, asi que guarda-te les teves, d’acord?”

Aquestes són les primeres paraules que pronuncia el nostre protagonista en la seva gran aventura durant aquest joc…

“The world ends with you” o “It’s a wonderful world” al seu país d’origen, és un joc japonès, creat per Square Enix per a la Nintendo DS (si, té la seva edat), la mateixa desenvolupadora de Final Fantasy o Kingdom Hearts. És un joc que no va cridar molt l’atenció, ja que no va tenir cap mena de traducció a un altre idioma, no va tenir com destacar, sent un joc no acompanyat d’una saga i al no traduir-se fora de l’idioma japonès, encara que de per si ni tan sols en japón va trencar molt, fins a Square sabia que no seria una llegenda(, encara que per sort existeixen fan traductions amb doblatge de veu inclòs, asi que no hi ha motius per plorar).

La història, és sens dubte dels millors, si no, el millor apartat que posseeix. La història ens conta la història de Neku, un noi que odia la gent, els seus pensaments i les seves opinions veient un mural de graffiti fet pel seu únic interes, Kat, per donar aquest missatge a les seves obres que diu que ignorem tot, que gaudim al màxim, ignorant les conseqüències que comporta. I de sobte, es troba tirant en el sòl, en centre de Shibuya, aixecant-se, s’adona que ningú pot veure-li ni escoltar-lo, a més de tenir un misteriós pin negre amb una estranya calavera blanca dibuixada, en tocar-la per accident obté l’habilitat de poder escoltar els pensaments de tots, i la cosa no acaba, trobant també en la seva altra butxaca un mòbil que no és seu, rebent al moment un missatge: “veu al 102 o seràs esborrat” (que per cert, esborrat no vol dir mort…), signat per “El joc dels Reapers”, i de sobte, sent un cop a la seva mà, i en veure-la té un comptador de 60 minuts, Neku, confús, l’ignora i se’n va del centre de Shibuya, però de sobte és atacat per uns monstres estranys, però aconsegueix escapar, tot és confús i estrany, Neku es deté, però de sobte els monstres apareixen, encara que per sort apareix una noia que li demana “pactar” amb Neku, i gràcies a un pin que li lliuro i a ella, van poder detenir als monstres.

Alguna cosa a destacar que posseeix són els seus personatges, tenint una extensa varietat, puc dir amb total seguretat que no hi ha cap personatge principal que sigui pla o es quedi curt a l’hora de la personalitat. Tenim a Shiki la mateixa que ens ajuda a combatre amb els monstres per primera vegada, fa tot el possible per caure-li bé a Neku perquè veu necessari que els companys en pactar es portin bé per a així combatre encara millor i més compenetrats. També tenim a Beat, el que sembla el típic tipu dur, però que l’única cosa que vol és sortir d’aquest joc,tot i que es vegi bèstia i atrevit en realitat el plora en moments, sofreix i riu al costat de diversos personatges.

Sent la companya de Beat aquesta Rhyme, una niña santa de déu, una pobre cria que no mereix res del que li passa, perquè li passen moltes coses, i molt divertides :3. També tens a Joshua…Un noi misteriós i repel·lent, que està molt atent al seu mòbil i posseeix poders molt estranys, té un rerefons que ens oculta i que serà necessari per a entendre-ho tot. (.Es que no hauria de parlar d’ell per spoilers, però ho necessito. Tenim a Sho, Sho Minamoto, sens dubte dels meus personatges favorits, en ser tan excèntric i psicopata i en tenir tant de pes en la trama, quan sembla el vilà de torn, és sens dubte genial).

Hi ha més personatges que enriqueixen l’experiència i que fan alguna cosa que no tots els jocs fan, fer que no et sentis només, sentir-se acompanyat. Shiki, literalment hi ha un moment en el qual deté a Neku perquè li cusi un dels botons dels seus pantalons per posar-la nerviosa, pot semblar una ximpleria, però això és una prova que els personatges estan vius, que poden plorar, que poden riure, que es poden enfadar, que pots prémer el teu pin per a llegir (o més aviat escoltar) tots els pensaments de les persones que passen pel lloc, és alguna cosa que aparentment és una eina, però després t’adones que pots saber el que li ocorre a la gent, veure com algú pensa com es declara a la seva núvia o simplement com és el pokemon més fort de tots.

I ja que estem amb interactuar, parlem de la jugabilitat.

TWEWY és estrany, porta amb si una jugabilitat que no a tots ens pot encantar, tenint la possibilitat de passar-se el joc complet amb la pantalla táctil, ja que per a passar els textos, executar moviments, moure’s pels menús i uns altres són obligatoris usar la pantalla táctil, encara que els controls destaquen en el combat, aquest joc posseeix un estil rpg, amb els quals pots equipar-te pins que seran els teus moviments en combat, els moviments són molt variats, ja sigui haver d’esquinçar, mantenir premut, tocar ràpidament la pantalla o fins i tot en alguns casos cridar o bufar al micròfon, sens dubte és una forma estranya de jugar, però quan li descobreixen el truc t’asseguro que no voldria canviar-lo. A més d’equipar els pins també podràs equipar-te roba, la qual cosa és el que més innecessari el complicat que és, m’explico: pots equipar-te diferents tipus de roba, capell, jersey, sabates i pantalons, els quals pujaran les estadístiques que institutriu, fins aquí bé, però el complicat ve ara, l’única forma (excepte comptades ocasions) d’obtenir la roba és des de les botigues, no tot està disponible des d’un inici, has d’anar comprant diferents objectes i mes, per a pujar la “confiança” amb el venedor en un sistema bàsic de nivells, si puges un nivell se’t obriran més possibilitats de compres, per a obtenir millors objectes i preparar-te per als pròxims enemics que seran més poderosos és necessari haver de pujar de nivell l’amistat amb el venedor (,que per cert és en cada botiga), i l’única forma si no pots és farmeando com un desgraciat.

A més d’això, les robes tenen un número, el qual has de tenir un major per a poder equipar-lo, aquests punts augmenten a mesura que pugem de nivell, per la qual cosa si tampoc tens, també tindrem que farmear com si no hi hagués un demà una altra vegada. Veig bastant ridícul el complicat sistema i el dependent que és el joc del teu nivell, probablement van voler equilibrar-lo afegint aquest sistema, però en realitat és totalment innecessari i t’obliga a farmear en cas que el joc no et vegi preparat, personalment, crec que això és el pitjor que ha tingut el joc. Canviant una mica de tema, els enemics, els enemics varian segun com els busquis o et surtin, donant-te una gran varietat de mostres diferents amb diferents accions i moviments amb els quals destrossar-te al complet, encara que no es deslliurar de fer aquest sistema d’enemics de colors, segons el seu color la seva força canviarà, però els seus moviments seran intactes, encara que no és cap molèstia.

(Ara és quan toca el meu favorit de tot…) El seu soundtrack o música sens dubte és de les meves, si no, la meva soundtrack favorit de tots els videojocs, la seva música es basa en l’estil electrònic i/o punk, tenint des de temes d’ambient com a Amnèsia com a cançonsvocals tan increïbles com Calling, Game over, Gimme all your love i molts més, sens dubte el seu apartat musical és del millor que té l’i encaixa a la perfecció amb l’estil de la shibuya del joc.

The world ends with you sens dubte té moltes coses, personatges carismàtics si ho veus des del seu punt de vista, història atrapa si prestes atenció, música genial si et pares a escoltar-la, controls curiosos i divertits una vegada els domines…És un joc que no va rebre massa fama, però és bastant probable que si s’hagués estat un joc ben rebut per la comunitat si hagués sortit traduït en altres països. Un gran joc sens dubte.

Si encara tens el dubte de si jugar-hi, aquí tens un longplay del joc https://www.youtube.com/watch?v=CRYQg_qMt3s

Hola, em dic Gabriel. Tinc 14 anys i m'agrada escriure i donar la meva opinió. M'agradaria fer post scrips (o publicacions de les meves opinions) , principalment de videojocs. M'agrada la música lo-fi i el rock i també m'agrada cantar. No tinc esperança en ningu que no conegui